A les 9:30h del dia 22 de Novembre unes 50 persones s'han congregat a la RENFE Viladecans per a iniciar la passejada a la zona del Delta del Llobregat on el Barça té la intenció de desenvolupar la ciutat del soci. La passejada ha estat amenitzada per els comentaris d'un guia que ens explicava les característiques de la geografia i on hem pogut també conèixer les experiències d'un pagès que treballa conreant una parcel·la situada a la zona on es vol edificar el Barça Parc.
Els assistents a la passejada han pogut visualitzar clarament els efectes que han tingut ja sobre la zona la construcció de la nova T1, i l'aparcament de taxis just al costat del Remolar. Cal dir que tros on es vol edificar la Ciutat del Soci és l'únic tros que queda per fer viable el "corredor biològic". S'ha informat de que es convocava una concentració a les 18:30 a la Pça de la Vila el Dijous davant la realització del ple de Novembre.
21 de Novembre del 2009, Viladecans (Països Catalans) Assemblea de Maulets del Baix Llobregat
Ni opressores ni oprimides: el jovent construïm relacions lliures de violència!
Enguany, 16 dones han estat assassinades als Països Catalans. 16 víctimes mortals més de la violència masclista, però no pas les úniques, ja que el sistema de dominació patriarcal condemna a mort milers de persones cada dia. Les pallisses, la mutilació genital, la violació o el bullying, són tan sols l'expressió gràfica i material d'una violència que va molt més enllà i s'endinsa, en forma de coacció, dins de cadascuna de nosaltres. Aquesta opressió invisible, condiciona els nostres desitjos, les nostres emocions i ens condemna a unes relacions personals en termes de desigualtat.
D’exemples d'aquestes violències invisibles, quotidianes, d’estar per casa, en tenim a cabassos. I moltes d'elles les interioritzem inconscientment en la infantesa i l'adolescència. Segons dades de la Fundación Mujeres, el 32,1% dels nois i el 14,4% de les noies consideren legítim comportaments tant directament sexistes i violents com que el noi obligui a la parella a follar de tant en tant. Altres dades igualment preocupants de la mateixa fundació, afirmen que molts nois i noies joves consideren normal controlar el telèfon mòbil de la seva parella, les seves amistats o la seva roba.
I què hi tenim a dir les persones joves? Quan se'ns pregunta què volem ser de grans, potser no sempre ho tenim clar. Però el que si que tenim clar és el que no volem ser. No volem ser víctimes ni responsables d'aquesta violència mil·lenària, que ni és normal ni és natural. No volem morir a mans d'algú que ens creu propietat seva. No volem ser maltractades ni física, ni psicològicament. No volem ser el sac de boxa on algú desfoga totes les frustracions que genera el patriarcat. No volem ser criminalitzades per haver avortat. No volem ser moneda de canvi de cap proxeneta, els gestors del tercer negoci més lucratiu del món. No volem que s'associi prostitució amb delinqüència, ni que se'ns detingui per utilitzar el nostre cos com volem o -de vegades- com podem. No volem ser condemnades a l'anorèxia per un model de bellesa antinatural que, ajudat per la publicitat, ens fa creure que la desnutrició és cool. No volem que ens planifiquin la vida ni les relacions personals. No volem ser educades en una sexualitat obscura, prohibida, malalta. No volem sotmetre ni ser sotmeses! Volem gaudir i ser propietàries del nostre cos, volem viure lliurement el nostre desig. El jovent desitgem deslligar-nos de les manilles de la dominació. Desitgem ser propietaries de les nostres vides i dels nostres objectius. Desitgem desterrar qualsevol forma d'explotació de la faç de la terra. Desitgem poder-nos viure tal com som. Desitgem una educació sexual i afectiva que ens ensenyi a respectar i a ser respectades, a viure la passió sense repressions morals. Desitgem poder follar i estimar com vulguem i a qui vulguem. Desitgem inventar noves maneres d'explicar el que som i de definir-nos, que fugin de la rigidesa de les etiquetes amb què ens classifiquen socialment. Desitgem poder decidir si tenim criatures o no i desitgem poder decidir quan i on tenir-les, en contra del que pugui dir l'Esglèsia i les lleis dels Estats. Desitgem tenir el dret a decidir sobre els nostres propis cossos!
Som els i les joves els que hem de posar les bases d'un nou model de relacions, on la coacció i la submissió no hi tinguin cabuda.
Per l'alliberament sexual i personal, construir relacions lliures de violència!
Ja podeu disfrutar del nou documental de Maulets, "Obrint l'esquerda", on s'expliquen les causes que han originat la crisi capitalista actual, que tantes conseqüències està tenint per a la classe treballadora.
Ací teniu un cas de dos persones, que els van fer fora d'una masia (Cal Menut) on havíen habitat durant 5 generacions. Ara, relegats a viure en una casa de 5m2, on no tenen aigua, i l'aigua que tenien del seu pou els ha estat treta per el nou propietari de la masia, veuen les dificultats per a viure dignament i per poder dur una agricultura completament ecològica dels 97 atmetllers (un ja s'ha mort) centenaris; segons sembla, els més antics de Catalunya.
Vergonyós d'aquest ajuntament i d'aquest sistema, que no s'interesa per la seva gent, només li interessen els vots quant puguin fer falta. Tota la solidaritat amb els agricultors de Cal Menut.
Si una cosa sabem ja d'una manera clara, després dels casos Pretòria i del Palau de la Música al Principat, el cas de Son Espases i d'altres més recents a les Illes, i el cas Gürtel i altres casos de corrupció com els duts a terme per elements com Carlos Frabra a Castelló i al País Valencià en general, al llarg de tota la massificació urbanística costanera; és que el sistema econòmic que impera a aquest podrit món, el capitalisme, només genera elements corruptes i pobresa per allà on s'exten, al anar acompanyat del màxim benefici econòmic, sense importar els recursos i la gent que els necessita.
A Viladecans, l'empresa Golf Viladecans, ara Inversiones Divabe S.A., al 1989 decideix comprar uns terrenys al nostre litoral, al estimat Delta del Llobregat, concretament a la zona protegida, amb l'intenció de fer un camp de golf de 18 forats. Gràcies a la Directa, podem saber que l'empresa Golf Viladecans té diversos directius relacionats amb imputats en el cas Pretòria. En el moment de l'expropiació dels terrenys per part de la Generalitat a Golf Viladecans (per els quals van obtenir un sucós benefici), Macià Alavedra (corrupte dels burgesos de CIU) era conseller d'economia. Al 1997 deixa la conselleria i entra al consell directiu de Kern Pharma (empreses que es dediquen a comerciar amb la nostra salut; ja sabem que tot és comerciable en el món del Lliure Mercat), una de les empreses filials de Golf Viladecans.
Inversiones Divabe, té com a principal accionista Raúl Díaz Varela, fill del totpoderós Jose Luís Díaz Varela, president de l'empresa Indukern (farmacèutica). Al 1997 el TSJC va impedir la construcció del camp de golf, car eren terrenys protegits per la Xarxa Natura 2000 i per la pressió veïnal (aquell element revolucionari que en aquests temps de ments al·lienades és un element que costa de palpar en l'ambient). Ja hem dit que l'empresa havia pagat menys pels terrenys dels que rebia per l'expropiació, així encara obtenia beneficis. El Barça al 2008 va comprar els terrenys a Golf Viladecans, els va cedir a l'ajuntament i aquest ajuntament (PSC+ICV-EUiA) els va expropiar per cedir uns terrenys just al costat del Remolar per fer el famós Barça Parc, que aquests pseudoprogres vanaglorien (encara no entenc com té la barra el president d'ICV de dir que lluita per l'abolició de la propietat privada dels mitjans de producció, aquests homes només volen quotes de poder i no han llegit a Marx de fa segles). Tot i així el beneficiari dels drets urbanístics dels terrenys segueix sent Golf Viladecans S.A.
Ens trobem davant un macroprojecte urbanístic enmig del Delta i del nostre litoral, on es vol edificar pistes esportives, un hotel, zona comercial, edifici de convencions... i això es pensa la ciutadania que els beneficiarà? Mentre assistim a la precarització que compora la terciarització de la nostra economia, i l'abandonament de l'aposta per l'agricultura i l'indústria neta (sostenible amb el medi) es preten edificar just a sobre de camps de conreu que podrien èsser aprofitats per treure de l'atur a gent que no té feina, i on es podria tornar a conrear i treballar la terra.
Ens trobem davant la màxima degradació de la ètica i la moral per part d'un capitalisme que s'ens presenta ferotge i al qual la majoria no gosa qüestionar, empesos per un individualisme moral que els ha empés a preocupar-se només de si mateixos i abolir qualsevol relació de comunitat, gràcies a la feina dels mitjans de comunicació de masses, que treballen aquest aspecte de construcció moral del capitalisme. La pèrdua de les ideologies, on partits autoanomenats d'esquerres només lluiten per quotes de poder i pacten amb qui sigui amb tal de governar sense cap principi ideològic i amb un oportunisme total.
I jo em pregunto? Fins quant aguantarà la gent? Fins quant aquest kaos? Fins quant tardarem en adonar-nos que necessitem un sistema socialista on tothom tinguem els mateixos drets i deures i oportunitats, on es reparteixi equitativament la riquesa?
Amb això del mur de Berlin, m'he adonat que la gent va passar de viure amb un sistema burocratitzat, sense llibertats de viatjar, amb un mur que es va fer degut a la quantitat de metges que marxaven a la RFA amb les seves llicenciatures pagades per l'estat que tant criticaven a viure en un sistema d'explotació massiva i ara molts alemanys de l'est tornen a enyorar els temps de la RDA, on tothom tenia accés a la vivenda, educació, sanitat, sense cap tipus de prejudici. Els capitalistes critiquen el mur de Berlin, però no el mur de la vergonya a Palestina, el mur de EEUU per evitar l'entrada de mexicans, el mur de Ceuta i Melilla on molts inmigrants es juguen la vida... i altres murs de la vergonya.
Torno a fer reflexió: fins quant? Si voleu aturar el Barça Parc i la degradació de la nostra terra, podeu començar per vindre a l'excursió que farem a la zona. Quedem a les 9:30 a la RENFE de Viladecans. Porteu per dinar! La lluita continua!
Dissabte 7 de novembre, quan a Arenys de Munt s'ha fet un referèndum sobre la independència de Catalunya, i que se’n està fent més de cent arreu dels Països Catalans, a Perpinyà com a tota la Catalunya Nord se commemoren els 350 anys d'ocupació francesa, així com els 350 anys de resistència.
El 7 de novembre del 1659, sense que hi hagués cap consulta a les Institucions catalanes, el Reialme de França i la Monarquia Espanyola ens van fer servir als catalans del nord com a moneda de canvi, amb la signatura del Tractat dels Pirineus. El Reialme d'Espanya va donar la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) a Lluís XIV a canvi de la pau. La seva pau. La seva pau i el començament de la nostra lluita. Durant els quaranta anys següents, milers de catalans i catalanes, decidiren resistir a l’ocupant francès. El Tractat va topar, durant els primers anys de la seva implantació, amb una resistència armada de caràcter popular, el que es va conèixer com la Revolta dels Angelets de la Terra amb al seu cap en Josep de Trinxeria.
Cal no oblidar aquesta resistència popular, motiu pel qual França s'ha dedicat durant 350 anys a convertir Catalunya Nord en el sud pobre de l'hexàgon. Buidant de teixit productiu el territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població, i empobrint i menystenint la producció agrària de la nostra terra, obligant a milers de nord catalans a marxar de casa seva en la cerca d'un futur millor.
Cada cop més ens parlen de la nova Europa, d'una Unió Europea que diuen que preconitza l'obertura de les fronteres, i permet que només en quedi una més tancada que mai, entre l'Estat francès i l'Estat espanyol, responsables tant l'un com l'altre de la nostra situació de divisió nacional.
Divisió que els Estats controlen com els hi convé :
- Amb el tancament de les fronteres audiovisuals que ens impedeixen, tant al nord com al sud del la nació, rebre cadenes de televisió catalana en tota llibertat.
- Amb el tractament discriminatori de la cultura popular que pot acabar a casa nostra, a cop de directiva europea, amb les tradicions lligades al món del foc.
- Amb l’obertura dels espais per a projectes de profit per a uns pocs, com les línies de molta alta tensió.
- Amb un intent sistemàtic des de París d’esborrar-nos com a catalans : han volgut esborrar la nostra història, prohibir-nos de parlar la nostra llengua i han intentat matar la nostra cultura.
Ara més que mai hem de lluitar contra totes aquestes opressions d'un Estat jacobí, que sempre ens ha girat l'esquena. I això només ho podem fer junts.
Només treballant en un projecte comú aconseguirem fer del poble català un poble lliure i independent i just.
Perquè no només l’estat francès oprimeix Catalunya Nord, simplement perquè no només l’estat francès ocupa els Països Catalans.
També l’estat espanyol, és directament responsable de l’actual situació de Catalunya Nord, participant en el manteniment d’una frontera imposada i col·laborant amb l’estat francès per esborrar del mapa dels pobles lliures qualsevol indici de Catalunya Nord, dels Països Catalans.
Ara més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol País!
Esborrem el Tractat dels Pirineus!
350 anys d'ocupació, 350 anys de resistència! Visca Catalunya Nord, visca els Països Catalans!
Aquest 7 de Novembre del 2009, molts catalans ens desplaçarem a les terres del Nord, a les terres del Roselló, concretament a Perpinyà, on recordarem el signat fa 350 anys del Tractat dels Pirineus, per part de Felip IV de Castella i Lluis XIV de França, al Rosselló, per el qual el Roselló mateix, el Conflent i part de la Cerdanya passaven a mans de l'estat francés, tot sense que els catalans tinguèssim veu. Així, la nació catalana començava el seu procés d'esquarterament, que ha vingut a finalitzar amb l'actual estat de les autonomies. Per tant, només queda anar a Perpinyà per reclamar que com a les Illes i el País Valencià, és allà on també cal construir la reunificació dels Països Catalans.
Aqui teniu un vídeo on es parla d'aquest fet històric:
Tal com es diu amb molta raó, l'estat espanyol és conscient d'aquesta frontera, i per això passar cap a les terres del Nord, és constantment motiu de identificació, a diferència de si viatgem a qualsevol altre estat de la Unió Europea en aquest cas.
Per altre motiu, us deixo una entrevista a Nicolau Caberivere, militant de l'esquerra independentista al Roselló i publicada al web www.llibertat.cat
Perquè commemorar els 350 anys del Tractat dels Pirineus?
Com cada any a Perpinyà es fa l'acte final del Correllengua i s'aprofita per commemorar el Tractat dels Pirineus. Aquest any, però, són els 350 anys del Tractat, se porta més atenció doncs sobre aquesta commemoració amb la creació de la Comissió dels 350 anys. Per què commemorar els 350 anys? Per recordar a la gent la nostra història, de la mateixa manera que se van commemorar els 300 anys d'ocupació al País Valencià.
És un deure de memòria, va passar, ara fa 350 anys, però tampoc ho cal oblidar. Sinó ho cal oblidar, cal també denunciar l'ocupació d'un Estat que des del 1659 ens ha volgut exterminar com a poble fent servir tots els mitjans; i recordar la resistència, els 350 anys de resistència que van oposar la gent d'aquí, els Angelets de la Terra, Josep de la Trinxeria i tant d'altres contra el totalitarisme francès.
Quins objectius es marca la Comissió dels 350 anys?
Com cada any, l'objectiu principal és la manifestació. A la vegada s'han creat diversos projectes per mor d'informar la gent, de sensibilitzar-la i divulgar-li la nostra història. Aquests projectes se fan pels petits, amb l'aprenentatge d'una cançó escrita especialment per a la commemoració, i als més grans amb una llibreta feta per l'historiadora Eva Serra, i Blanca Serra. I un llibre de contes relacionats amb el Tractat dels Pirineus on hi participen molts escriptors dels Països Catalans.
Quines conseqüències creus que té en l’actualitat per Catalunya Nord el Tractat dels Pirineus?
La conseqüència del Tractat dels Pirineus és la caiguda de Catalunya Nord sota l'ocupació francesa. A poc a poc l'Estat francès opressiu i totalitari, més fi que l'Estat espanyol, ha sabut, amb mitjans molt estudiats, imposar la seua llengua com a llengua única i oficial fent callar la gent que parli català, esborrant la nostra història i matant la nostra cultura. Tot i que hagint intentat exterminar-nos, des de l'inici l'Estat francès va haver d'afrontar-se a una resistència que avui ens dia ens permet que hi hagi gent que recuperi i defensi la llengua i la cultura catalanes. Les conseqüències actuals per Catalunya Nord serien llacunes al nivell lingüístic amb la pèrdua de la transmissió dels pares als fills, històric ja que a l'escola no se fa ni una mica d'història de Catalunya si no que s'aprèn la història francesa amb per exemple els reis carolingis, cultural amb el desconeixement de la música tradicional, del caga tió, i avui la probable mort dels correfocs a Catalunya Nord i tot l'Estat francès amb la directiva 2007/23/CE que regula l'ús del material pirotècnic, i identitari quan es festeja de la mateixa manera la victoria de la USAP al campionat de França, i la victòria de França a la Copa del Món.
També s'ha d'afegir que al moment del Tractat dels Pirineus, Catalunya Nord, que era un nord manufacturer català, va esdevenir un sud agrícola, i Perpinyà va passar a ser un racó perdut del món després d'haver estat la segona ciutat del país. Avui, Catalunya Nord té prop d’un 20% d'atur, és a dir el percentatge més alt de l'Estat francès.
I per la joventut nord-catalana?
D'una banda el fet que sovint no hi hagi hagut cap transmissió des de fa dues generacions amplifica el fenomen. Avui, però, se creen cada cop més fileres bilingües a les escoles i se veu que hi ha un “català boom”, amb moltes demandes dels pares. Se recupera la llengua, i parts de cultura, d'història i d'identitat. Per al jovent, d'altra banda, li pot costar quedar-se al país ja que sovint ha de marxar per esperar trobar una feina, o fins i tot per poder anar a estudiar. O sigui que a nivell associatiu o d'organitzacions juvenils costa trobar joves.
Quina visió creus que té la població del sud de l’Albera de Catalunya Nord?
Al “Sud” com diem aquí, crec que se desconeix bastant la realitat nord-catalana. La “frontera” marca molt els esperits. Fins i tot la gent que milita acostuma a parlar de França, o si se parla de Catalunya Nord no se'n sap gaire més. Se pensa que aquí el català s'ha totalment perdut. De fet giraria la pregunta dient que al meu parer la gent de Catalunya Nord té una visió més global dels Països Catalans, que no pas la gent del sud de l'Albera que seria més aviat molt principatina.
Quins creus que ha de ser els objectius polítics que s’han de marcar per tal de caminar cap a la reunificació dels Països Catalans?
Seguint l'argumentació de la pregunta precedent diríem que l'objectiu principal és que des del Principat se prengui consciència de l'existència mateixa dels Països Catalans. Massa sovint s'espia Catalunya Nord com a curiositat, o se la redueix a una part del país on cal conservar únicament la llengua, sovint a travès de l'ensenyament, sense valorar-la com una realitat econòmica i política que existeix. Per tant, quan se fa política des del Principat, o des de Catalunya Nord, o des del País Valencià, tot hi sabent que els ritmes polítics poden ser diferents, les polítiques han de ser globals, com exemples, el combat contra la MAT, o la reivindicació d'unes infraestructures de comunicació decents, o la complementarietat de l'agricultura, o uns mitjans de comunicació plenament nacionals on no sentim pas més espanyol, (i si el sentim que també posin francès) i tants d'altres exemples.
Quin paper creus que ha de tenir Catalunya Nord en la lluita per la independència nacional?
Justament el paper de Catalunya Nord, ni que sigui a nivell simbòlic, és més important del que ens pensem, ja que tradueix el que podria ser entès com a un problema regional “espanyol” a un problema clarament nacional, al situar el país sota dominació de dos estats. La creació d'un estat independent ha de partir de les diferents realitats existents, no podem reproduïr les estructures dels estats centralistes i centralitzadors, com són l'espanyol i el francès, per tant l'aportació de Catalunya Nord, com la del País Valencià o les Balears, ha de ser bàsica en aquest procès d'independència.
Per a més informació d'aquesta fita històrica, podeu consultar la web www.350anys.cat, on trobareu molta informació històrica i d'altre tipus, inclòs el vídeo insertat ací, i bibliografia on podreu consultar més a fons aquest fosc moment de la història de la nació catalana.
Només soc un jove amb inquietuds dins d'una terra de gent passiva i adormida. Amb el marxisme com a explicació de les coses que passen al món, i com a militant de Maulets, lluito per uns Països Catalans lliures, socialistes i antipatriarcals. De pares valencians, tinc les arrels ben enfonsades dins del meu cor.
